Aquest 1 de Maig cridam No a la precarietat! Sí a la vida digna!

La incessant pujada del preu de l'habitatge fa que les persones treballadores cada vegada haguem de dedicar més salari a pagar el nostre habitatge i, en el pitjor dels casos, ens expulsa de les nostres llars i ens obliga a cercar alternatives com les caravanes o, en casos més extrems, el barraquisme.

La pròpia Constitució Espanyola, la norma suprema en aquest país, estableix que la ciutadania té dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat, que els poders públics tenen l'obligació de promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret i que s'ha de regular la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per evitar l'especulació.

Per això, el nostre deure és reclamar als poders públics que facin efectiu el dret a l'habitatge.

No podem continuar permetent que l'habitatge sigui tractat com un bé de mercat més. Es tracta d'una necessitat bàsica de tot ésser humà i els nostres impostos han de servir perquè aquesta sigui satisfeta.

El sostre és el més bàsic de la dignitat humana, sense un sostre segur no pot haver-hi llibertat, sense un sostre assequible, no podem satisfer la resta de les nostres necessitats, ni tampoc podem assolir el mínim nivell de benestar material que tot ésser humà necessita.

Per tant, una vida digna requereix l'accés a un habitatge digne.

A més, les crisis orquestrades per les elits per al seu major benefici econòmic han encarit la resta de la cistella de la compra, fent insuficients les pujades salarials que s'han produït.

En la majoria de casos, les empreses de tots els sectors són reticents a millorar les condicions laborals (i no només salarials) dels treballadors. I després es pregunten per què no troben treballadors!

Estem davant una lluita constant, un pols etern entre la classe treballadora i els propietaris de les empreses: les condicions laborals dignes contra la precarització de les condicions laborals.

Les empreses només cerquen el seu propi benefici a curt termini a costa del patiment dels treballadors. Hem de negar-nos, hem d'organitzar-nos i lluitar sempre per mantenir i millorar les nostres condicions.

Aquest 1 de maig hem d'unir-nos i cridar ben fort:

No a la precarietat! Sí a la vida digna!